En el núm. 46 de la revista Vilatorta, corresponent a l’edició de Nadal
de 2006, Francesc Orenes -encarregat de l’Arxiu històric municipal- publica un
article titulat “Les Set Fonts parlen”, del qual us n’oferim uns paràgrafs:
“Quan l’any 1933,
en el transcurs de la segona República, Miquel Pallàs i Sala (1876-1983),
projectà la conversió dels antics rentadors públics de Sant Julià en parc
d’esplai, més enllà de la lloable urbanització de l’espai, ens obsequià amb tot
un programa de vida. En efecte, es tracta d’un conjunt de sentències gravades
en pedra que reflecteix ben bé l’esperit de l’època, és a dir, aquell projecte
de país que somnià Enric Prat de la Riba (1870-1917) amb la creació de la
Mancomunitat de Catalunya, dins el context del Noucentisme impulsat per un
llavors jove assagista Eugeni d’Ors (1881-1954) des del seu Glossari,
publicat a La Veu de Catalunya a partir de 1906. Poc o molt, Miquel
Pallàs i la seva saga s’havien abeurat en aquestes deus.”
“La veu de les Set Fonts
es concreta en deu màximes o proverbis que palesen, amb una bona dosi de sentit
comú i de sensibilitat, tot el sentir d’una època. Estan escrites en diferents
rengles, amb un català perfecte i amb lletres majúscules d’un exquisit disseny
esculpit sobre pedra del país”.
“Fora de dues
conegudes sentències de poeta Tagore, desconeixem qui fou l’autor de la resta
sentències. M’inclino a pensar que, essent pensaments de saviesa popular més o
menys coneguts en l’època, fou el mateix Miquel Pallàs qui els recollí i els
programà, prou culte i sensible com era. Sigui com sigui, han passat 73 anys
des que l’autor endegà el projecte global i el missatge, clar i contundent,
encara s’aguanta, té sentit i plena
validesa en els temps que vivim i, potser, més encara que quan es dugué a
terme.”
“Em plau evocar el
record agraït de Miquel Pallàs i Sala que, més enllà del projecte material d’un
parc, ens deixà un llegat espiritual, modest per bé que sòlid, que no té preu:
poder “escoltar” una bella lliçó en plena naturalesa tot connectant amb les
arrels del nostre poble i de la nostra cultura.”
Sàbies paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada